Centre Jordi Solé Tura per la democràcia. Mollet del Vallès

 
CAT | CAST | ENG
Centre d'Estudis per la Democràcia | Notícies

Notícies

05/06/2014

La presentació del llibre 'Las cartas de La Pirenaica' omple el Centre Cultural La Marineta

La presentació de 'Las cartes de La Pirenaica' ha estat l'acte central de la IV Trobada del Grup d'Amics i Amigues de Jordi Solé Tura, organitzada pel Centre d'Estudis per la Democràcia, de l'Ajuntament de Mollet del Vallès

Un moment de la presentació del llibre 'Las cartas de La Pirenaica'

Un moment de la presentació del llibre 'Las cartas de La Pirenaica'

El passat 4 de juny, al Centre Cultural La Marineta de Mollet, Antonio Felices, regidor d'Acció Institucional i Participació de l'Ajuntament de Mollet va presentar els autors de Las cartas de La Pirenaica, el doctor Armand Balsebre, catedràtic de Comunicació Audiovisual i Publicitat a la Universitat Autònoma de Barcelona, i Rosario Fontova, periodista especialitzada en temes de política cultural, memòria històrica, art i arquitectura.


Armand Balsebre i Rosario Fontova han recollit, en aquest treball exhaustiu, el testimoni inèdit de la gana, la misèria i la repressió franquista del període comprès entre la guerra civil i la dictadura. El recull està fet a partir de les cartes rebudes a Radio España Independiente, La Pirenaica, l'emissora clandestina ubicada a Bucarest; a través de les seus del diari comunista francès L'Humanité, a París i de la Revista Internacional, a Praga.


A la presentació del llibre, els dos autors varen explicar que aquest treball s'ha pogut fer gràcies a la conservació de més de 15.000 cartes dels radiooients de La Pirenaica, que es conserven a l'Arxiu Històric del Partit Comunis-


ta d'Espanya (AHPCE). Moltes de les cartes enviades, la majoria de les quals sota pseudònim, corresponen a excombatents republicans, exiliats, expresos, obrers, camperols, miners, professors, mestresses de casa, escriptors i estudiants. En general, són cartes de la societat civil espanyola que relaten les peripècies dels immigrants que abandonen els seus pobles, la lluita per la supervivència en els suburbis, la indignació per la carestia de la vida i la falta d'accés a una educació digna.


A partir de l'estudi, Balsebre i Fontova, creuen que el nombre real del material epistolar enviat des d'Espanya es podria situar en centenars de milers de cartes enviades, tenint en compte les que s'han pogut conservar i les que es varen poder extraviar o varen ser interceptades per les autoritats.


Jordi Solé Tura i La Pirenaica                        Radio España Independiente, La Pirenaica, va ser fundada el 1941 per Dolores Ibárruri. Va ser l'altaveu antifranquista més potent un cop acabada la guerra i fins el 1977, any en què es va constituir el primer parlament democràtic. Els estudis radiofònics es trobaven, primer a Moscú, i després, a Bucarest.


Els autors del llibre varen explicar que Jordi Solé Tura, amb els pseudònims de Josep Oriol i Alberto Prats, va ser la veu en català de La Pirenaica durant els anys 1962 i 1963, un dels períodes de més esplendor de l'emissora de ràdio clandestina. Quan va aparèixer el primer disc de Raimon, Solé Tura va utilitzar-lo a l'emissora, a través de la qual els oients sentien Diguem no, que es va convertir en un dels més populars himnes antifranquistes.


 


  • icono imprimir
  • icono enviar

Centre d'Estudis per la Democràcia Jordi Solé Tura. Plaça Major, 1 (Casa de la Vila). 93 571 95 00

ced@molletvalles.cat

2019 Tots els drets reservats | Crèdits | Mapa web | Nota legal | Accessibilitat | Login