Centre Jordi Solé Tura per la democràcia. Mollet del Vallès

 
CAT | CAST | ENG
Jordi Solé Tura | Biografia

Biografia

Jordi Solé Tura (Mollet del Vallès 1930 – Barcelona 2009). Professor de Dret Polític, catedràtic de Dret Constitucional, i polític. Va ser un dels redactors de la Constitució espanyola de 1978 i de l'Estatut d'Autonomia de 1979, ministre amb el primer govern socialista, senador i membre del Consell d'Europa.

1930 Jordi Solé Tura neix a Mollet del Vallès, el 23 de maig.
1942 Deixa els estudis, a causa de la mort prematura del seu pare i la guerra civil, i treballa en el negoci familiar, el forn de Ca la Vicenta. De manera autodidacta, estudia anglès.
1951 Inicia els estudis de batxillerat a Barcelona.
1952 Entra a la Universitat de Barcelona per estudiar Dret.
1956  Ingressa al PSUC i, juntament amb altres companys, hi constitueix l’organització d’intel·lectuals.
1957 Rep el premi extraordinari de llicenciatura.
1959 El catedràtic Manuel Jiménez de Parga tria Jordi Solé Tura com a primer professor adjunt de la seva càtedra de Dret Polític a la Universitat de Barcelona.
1960 S’exilia a França.
1962 Es trasllada a Bucarest on entra com a locutor a la clandestina Ràdio Pirenaica.
1964 Torna a París i treballa com a cap de redacció de la revista Realitat amb Claudín i Semprun.
1965 Torna a Catalunya i és expulsat del partit comunista català.
1966 Participa en la Caputxinada amb més de cinc-cents estudiants i intel·lectuals progressistes, fet que li comporta una sanció ministerial que l’aparta durant dos anys de la docència.
1967 Edicions 62 li publica la tesi Catalanisme i revolució burgesa. Es doctora amb la qualificació d’excel·lent cum laude.
1968 Durant el Maig francès participa a París en una reunió d’intel·lectuals catalans, amb M. Aurèlia Capmany, Jordi Borja i Josep Maria Castellet.
1969 Es posa en funcionament la Llei de Premsa del ministre Manuel Fraga Iribarne i Solé Tura és detingut i empresonat.
1970 S’incorpora a Bandera Roja, grup clandestí d’universitaris i treballadors de Barcelona.
1972 Participa en la posada en marxa de la facultat de Dret de la Universitat de Lleida. És el primer degà d’aquesta facultat.
1974 Solé Tura retorna a la docència com a professor adjunt de Dret Polític. Ingressa novament al PSUC i és nomenat membre del Comitè Central i responsable del front d’intel·lectuals.
1976 Mort el general Franco, el tribunal de la Universitat nomena Solé Tura professor agregat de Dret Polític.
1977 Les primeres eleccions legislatives li atorguen un escó de diputat pel PSUC. Forma part del grup de ponents de la Constitució de 1978.
1978 Jordi Solé Tura és proposat ponent per redactar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (Estatut de Sau).
1982 Obté la càtedra de Dret Constitucional.
1983 És nomenat per unanimitat candidat a l’alcaldia de Barcelona pel PSUC.
1985 És nomenat degà de la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.
1986 Participa activament en diversos intents de reagrupament de l’esquerra política a Catalunya, com la “Conferència d’homes i dones d’esquerra.” Forma part del jurat del Premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials.
1987 Publica el llibre Autonomies, federalisme i autodeterminació.
1988 Participa en la “Convenció per una majoria nacional i de progrés” i es presenta com a independent a la llista del PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya.
1989 Forma part, com a membre del partit, de la candidatura del PSC a les eleccions generals i és elegit diputat al Congrés dels Diputats.
1991 És designat ministre de Cultura en el govern socialista presidit per Felipe González.
1992 És nomenat vicepresident de la II Conferència de Ministres Europeus Responsables de Patrimoni Cultural.
1993 És elegit diputat a les eleccions generals i nomenat president de la Comissió d’Afers Exteriors del Congrés. És reelegit membre de les assemblees del Consell d’Europa i de la Unió Europea Occidental.
1995 És escollit vicepresident primer de la Comissió de Seguiment dels Estats membres del Consell d’Europa.
1996 És diputat al Congrés pel PSC, membre del Comitè Federal del PSOE i senador pel grup socialista.
1998 El Consistori municipal de Mollet del Vallès el declara Molletà Il·lustre i li lliura la Medalla de la Ciutat, al Teatre Municipal Can Gomà.
1999 A la tardor presenta el seu llibre autobiogràfic Una història optimista.
2000 És elegit senador per l’Entesa Catalana del Progrés, en representació del Partit Socialista de Catalunya.
2001 Impulsa la creació del Comitè Català per als Refugiats ACNUR.
  Finalitza la seva participació a la Comissió de Seguiment del Consell d’Europa, iniciada l’any 1997.
2003 Se signa la cessió del fons documental a l’Ajuntament de Mollet del Vallès i la creació del Centre d’Estudis per la Democràcia.
  L’Ajuntament de Barcelona li concedeix la Medalla d’Or de la ciutat.
2004 La Universitat de Lleida el nomena doctor honoris causa.
  Finalitza la seva participació a la Comissió d’Afers Jurídics i Drets Humans del Consell d’Europa, iniciada l’any 1994.
2005 Es crea el Consell Assessor del Centre d’Estudis per la Democràcia.
2007 La Generalitat li concedeix  la Creu de Sant Jordi.
2008 Es presenta el documental Bucarest, la memòria perduda, dirigit pel seu fill, Albert Solé
2009 El 4 de desembre Jordi Solé Tura mor.
2010 La Generalitat li concedeix la Medalla d’Or a títol pòstum.
  El Congrés i el Senat li reten homenatge.
  Es constitueix el Grup d’Amics i Amigues de Jordi Solé Tura, a Mollet del Vallès
   
   

 

  • icono imprimir
  • icono enviar

Centre d'Estudis per la Democràcia Jordi Solé Tura. Plaça Major, 1 (Casa de la Vila). 93 571 95 00

ced@molletvalles.cat

2017 Tots els drets reservats | Crèdits | Mapa web | Nota legal | Accessibilitat | Login